Observo, observem tots plegats, aquests dies les reaccions que s’han anat produint a propòsit de la proclamació del candidat dels socialistes a la presidència del govern de l’Estat en les properes eleccions generals. I com no podia ser d’una altra forma, el centre del debat i també de la informació generada s’ha situat al voltant de la persona i no tant sobre el que aquesta mateixa persona proposa com crec hauria de ser.
Deixeu-me explicar-vos que els quatre compromisos que en Rubalcaba va proposar van ser, primer, la creació d’ocupació, segon, construir una economia competitiva, tercer, enfortir la igualtat d’oportunitats i quart, millorar la nostra democràcia. Temps tindrem d’anar-los explicant en els propers mesos, un per un, tots aquests compromisos.
Estem en un moment en que tots necessitem d’un nou horitzó, un nou quadern de ruta que ens permeti superar l’actual estadi de pensament, i que sigui alhora engrescador i també ple d’esperança. Recordo un escrit de Mayor Zaragoza que diu que entre la paraula evolució i la de revolució, només hi ha una lletra, l’R de responsabilitat, que és allò que ens convé per anar en contra de la inèrcia. No té perquè ser millor allò que simplement és diferent. Cal conservar el que calgui, i cal canviar el que convingui.
En qualsevol cas, el que la societat vol són motius per creure, per confiar, i aquest precisament no és l’escenari que ens planteja la dreta conservadora espanyola. Si mirem les dades del Centre d’Investigacions Sociològiques, el nivell de desconfiança – prop d’un 70%- que genera el Sr. Rajoy, colíder d’aquest dreta a la societat espanyola és per posar-se a tremolar. És clar que segurament hi ha contribuït i molt.
Primer, perquè durant aquests darrers anys en que la crisi s’ha acarnissat amb el nostre sistema econòmic, la major aportació del Sr. Rajoy va ser intentar fer caure al govern en el parany de la intervenció europea –com va aconseguir fer la dreta portuguesa- i que tots hem vist el resultat que ha representat per aquests països que si han estat intervinguts.
Però també pot ser pitjor. Per exemple, contribuint a generar desconfiança internacional respecte a la solvència del nostre sistema financer entre altres. Jo recordo els articles publicats arrel les declaracions d’un dirigent del PP a Nova Iork qüestionant la nostra capacitat per surti’ns-en. Recordo allò del What’s wrong with Spain? Referint-se a les paraules del Sr. Aznar, l’altre colíder, per cert, conseller del Sr. Murdock que ens ha dit a tot el món del què és capaç.
Proposa, lluita pel que proposes, debat, convenç, però no et quedis mirant com van les coses només esperant ..... Quan un veu tot això, pensa, no tot val, no val que l’únic objectiu sigui arribar al poder, el que val és ser útil als ciutadans.
Avui la societat espanyola en una gran majoria ens ha castigat, ens ha dit als socialistes que no hem gestionat bé la crisi, ens diu que les reformes arriben tard, i que no hem estat capaços d’explicar-ho bé. La societat ens diu que vol que les coses canviïn, però també ens diu, espavileu! perquè amb els altres no anirem enlloc, perquè, quin és el canvi que representa en Rajoy?
Cert és que tothom té un passat, tothom. I si, volem avaluar a aquells que pretenen liderar un govern, fem-ho doncs pel que han fet, però fem-ho també per tot el que ens volen i poden oferir. Jo vull, com tots volem, que ens diguin què volen fer, i com ho podran fer. Jo sé que ha fet un –treballar i molt-, i sé que ha fet l’altre –no res i esperar-, però avui només sé el que vol per tots nosaltres en Rubalcaba, amb Responsabilitat, amb Rigor, amb Respecte.
0 comentarios:
Publica un comentari