A propósit de Catalunya

Em passen el següent teletip de l'ACN: "Oriol Pujol es pregunta si Ros està també en contra de Catalunya com el diputat Larrosa.

El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, s'ha preguntat aquest dimarts a Lleida si l'actual alcalde i candidat del PSC a la Paeria, Àngel Ros, està també en contra de Catalunya i per tant de Lleida, tal com Félix Larrosa, qui s'intueix que serà una de les seves mans dretes després de les eleccions municipals. Es preveu que el diputat socialista voti en contra de la moció que CiU presenta aquest vespre al Congrés dels Diputats en què insta el govern espanyol a transferir a Catalunya els 1.450 milions d'euros del fons de competitivitat corresponents al 2011."

Be, he de fer algunes consideracions, primera, el Sr. Oriol Pujol, fill del que va ser President de la Generalitat durant molts anys, no va votar l'actual acord de finançament de Catalunya, el millor de la història, i que inclou el pagament del fons de competitivitat corresponent a l'any 2011 durant els dos anys següents de la liquidació de l'any fiscal, que recordo, es tanca al 31 de desembre d'aquest any. Només cal recordar que el fons, inclou prop de 10.000 milions més per al finançament de la Generalitat. Vull recordar també que l'acord que va tancar el Sr. Pujol - pare- amb el Sr. Aznar, l'any 2001, era absolutament impresentable.

I la segona consideració, més important. Ell no és Catalunya, ni la seva família ho és, ni tampoc la seva formació política. Jo vaig votar a favor de Catalunya quan vaig votar l'Estatut, i també quan vaig donar suport a la Llei de Finançament. , Jo em pregunto, va votar en contra de Catalunya el Sr. Pujol quan al Parlament va dir no i a la consulta soberanista, suposo, va dir si?

El Sr. Pujol ha estat a Lleida, i ha fet el que li agrada, llençar fum per despistar la ciutadania, pero no ha explicat el per què de les retallades del seu govern, en salut, en educació i en polítiques de benestar social. Com tampoc ha explicat perquè no s'ha convocat la comissió mixta, entre els dos governs, el de l'Estat i el de Catalunya, perquè hi trobin una solució. La llei és la llei, i si li agrada el que diu la llei, per reclamar els seus imports, també hauria de respectar els terminis que la llei estableix per cobrar.